Tornem-hi

Feia temps que no escrivia i és que ja no trobava ni el moment ni les paraules. Més ben dit, no trobava les paraules, perquè el moment, quan un de veritat vol, el troba. Però les paraules tenen aquella cosa que només surten quan hi ha alguna cosa que les inspira. Avui, i últimament, m'has inspirat tú.

I és que feia temps que no tenia raó alguna per motivar-me. He tornat a Barcelona, la ciutat que m'ha acollit els passats 6 anys i últimament em tenia abraçada en una monotonia que, esper, pronte s'estigui acavant. Entre els estudis i més estudis, m'he tornat a retrobar en aquell santuari en el que tantes hores hi havia passat. Es allà on no hi ha altra cosa que fer que pensar, pensar i deixar-te dur a dins de l'aigua... o més enllà.

I en aquell més enllà vaig començar a divagar, com tant m'agrada fer. Que curiós, han passat uns mesos i hem passat d'una mirada qualsevol a una conversa al bus que, casualment, em duia a casa. Perquè crec que les casualitats no venen sempre per elles mateixes, hem de buscar-les. Que tancada a casa sense sortir no coneixeràs l'amor de la teva vida, ni podràs coneixer ni tan sols el món que t'envolta.

Pas a pas, paciència.

Però entre dia i dia que passo esperan-te, reflexiono si ets tú, o és la situació.

Ets tú, la persona que s'apassiona pel que fa. Ets tú qui viu la vida al 100%. Qui em somriu. Qui és capaç d'explicar a una desconeguda a l'autobús que no sap que fer, a on parar. Inclús dir-me que et quedaries allà on trobessis l'amor de la teva vida, i jo al costat.

És la situació en la que una mica de llum m'allegra es dia. Em fa tenir ganes de que arribi dilluns, per veure't. És la situació en que vull veure el meu futur, amb una persona com tú. Però com aferrar-te a una estabilitat quan sóc un cul inquiet, quan no puc ni mantenir el que tenc, quan em mor de ganes de sortir correns.

Com diferenciar si ets tú, o la situació.

Només puc esperar a que agafis el mateix bus, i saltar-nos la parada.